Caminarem vora els espadats
de l'alegria continguda.
Obrirem sacs d'espart
amb runes de maó..
Com aquell qui no vol, barrejarem
les decepcions quotidianes amb
un xic de melangia.
Amb molt de gel,
ja ho saps.
Sense vacil·lar.
Amb temeritat.
Efervescent i
reposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada