LUXURIA

Va sortir de treballar a dos quarts de nou del vespre i es dirigí, com cada dia, al bar que hi havia a dos-cents metres de casa seva. Una cervesa amb els habituals del local era gairebé un ritual ineludible en la rutina quotidiana. A través dels vidres miraven les noietes que sortien del gimnàs de l’edifici del davant tot comentant en veu alta quines filigranes sexuals practicarien amb elles; de fet no les miraven, les devoraven amb la mirada. Entre noia i noia, arreglaven el món. A poques passes de la porta del bar una dona d’uns quaranta anys va caure amb quatre atapeïdes bosses de la compra. Era guapa, molt guapa. Una melena rossa aconseguida gràcies a un tint de qualitat i un broncejat treballat amb moltes hores de platja a Sant Feliu de Guíxols atribuïen a la dona un atractiu innegable. Calia sumar-hi un cos tornejat amb molta suor al gimnàs més exclusiu de la ciutat. Com a bon cavaller va ajudar la pobra dona a aixecar-se i a recollir tota la compra que havia quedat escampada per la vorera, no sense escrutar amb avidesa l’escot i analitzar les puntilles del sostenidor. Com a bon cavaller, evidentment. Ella l’obsequià amb un somriure tímid i una caiguda d’ulls coqueta. L’home era atractiu encara. Era una qualitat innata, perquè l’individu no cultivava ni el cos ni la ment. La natura l’havia obsequiat amb aquella aparença. Ell va recollir el testimoni ràpidament i es va oferir a acompanyar-la i ajudar a pujar les bosses a casa seva. Ella no va objectar res al respecte, ans el contrari. Van caminar en silenci fins la porta d’entrada de l’edifici de la dona. Van pujar els sis trams de l’escala i van entrar a casa d’ella. Ell ja tenia una erecció. Ella va advertir a la seva filla que ja havia arribat. De fons sonava l’aigua d’una dutxa i una veu femenina taral·lejant. La dona li va oferir una cervesa com agraïment. Va aceptar sense dubtar. Ella va anar a la cuina. L’home va donar una llambregada a la saleta i es va guiar pel so de l’aigua per apropar-se al bany. La porta era ajustada però no tancada. Va obrir-la una mica més amb el dit índex. El baf creava una boira londinenca que impossibilitava que l’home pogués veure la noieta nua a la dutxa. De totes maneres la cortina de bany opaca tampoc li hagués posat gens fàcil. L’erecció ja era rabiosa. Va sentir la dona que parlava mentre tornava de la cuina. Ell es va afanyar a tornar a la saleta i dissimular així la seva absència. Ella li va donar la cervesa tot acariciant els dits d’ell. La ment de l’home ja estava enterbolida del tot, no podia pensar amb claredat; de fet ja feia estona que no pensava. S’havia desfet del molest zum-zum dels seus pensaments i la seva consciència per deixar-se menar pels impulsos que irradiaven del seu entrecuix. Va deixar la cervesa a la tauleta de vidre i va arrambar-se a la dona tot assegurant-se que ella notava el seus els abultats pantalons. La dona, ràpidament i de manera matussera, va agenollar-se davant seu i maldestrament va obrir la bragueta d’ell. Just en el moment en que obria la boca i avançava, la porta del bany es va obrir i va sortir-ne una còpia exacta de la dona però amb vint anys menys. L’home va girar el cap i la va mirar somrient. L’acte reflex i inconscient  de la dona va ser un espasme al maxil·lar inferior que va provocar que la mandíbula superior i inferior encaixessin a la perfecció. Ell continuava mirant la noieta a la qual se li havia caigut la tovallola davant l’imatge esfereïdora de la saleta. L’home la coneixia, cada dia sortia del gimnàs cap a quarts de deu. Va continuar somrient assaborint el moment futur en que explicaria als parroquians del bar l’escena mentre es dessagnava a un ritme trepidant.